Com fer el treball amè i divertit
De manera fortuïta vaig conèixer a Olga en una estació de metro de Madrid, és una cambrera d'un bar. Em va comptar una cosa curiosa: tenia 20 dies de vacances i va demanar a la seva cap tornar a treballar als 10 dies. Parlo amb molts cambrers que es queixen del teu treball, i Olga em va comentar el contrari: li encantava el que feia. En aquest capítol pretenc donar algunes claus de perquè hi ha persones que els encanten els dilluns al matí…
SI ESTAREM UNA PART MOLT IMPORTANT DE LA NOSTRA VIDA TREBALLANT NO ESTÀ DE MÉS INTENTAR FER-HO DE MANERA DIVERTIDA O AMENA. Com més dur sigui el treball que et toqui més important serà FER, O ALMENYS INTENTAR FER-HO, EN LA MESURA QUE SIGUI POSSIBLE, AMÈ i divertit
El que cansa del treball no és la duresa del mateix sinó l'avorriment que produeix, (quan veiem una pel·lícula que ens agrada no dura res). El proposar-se diversos objectius diaris, pot interpretar-se com un repte personal i aconseguir fer el treball literalment més divertit.
És difícil veure a algú triomfar si no era en un treball que li encantava fer. Com a exemples del comentat:
Severiano Ballesteros deia que l'únic “amor de la seva vida” havia estat el golf. Fins quan era a la platja improvisava camps de golf per a continuar practicant.
Damunt d'una moto aparcada, Ángel Nieto, s'havia arribat a quedar adormit.
He conegut a diversos empresaris d'èxit que quan estan de vacances s'avorreixen, i el que volen és anar a l'oficina de nou, ja que s'ho passen en gran treballant. No crec que aquests empresaris siguin masoquistes, sinó que han trobat una manera de fer el treball amè i divertit.
-Durant més de 20 anys Mihaly Csikszentmihalyi ha estudiat quan una persona entra en “flux“, que és quan es “per al rellotge“ ja que tan sols penses en el que estàs fent, i et passen les hores volant. El sorprenent és que, en el seu llibre “fluir“, descriu com a treballadors d'oficis, aparentment sense cap atractiu, aconsegueixen moments de flux, (soldadors, o persones que han de limitar-se a tallar carn). Fins i tot ha estudiat a persones que han estat en presons que han aconseguit inventar-se tasques que els han donat moments de flux.
Entre moltes altres idees que ajuden a aconseguir moments de flux en el treball, Csikszentmihalyi explica en el seu llibre de tenir metes clares i assolibles; (per exemple si vens per telèfon núm. de cridades a realitzar, intents de tancament cada crida, “acte avaluar” la intensitat i emoció que fas en cada crida…etc.); parla el seu llibre d'intentar, en la mesura del possible, fer que el treball se sembli a un joc ( cal no oblidar-se de celebrar cada victòria,, per petita que sigui, com comentem en un altre capítol d'aquest manual ). Explica que quan sentim que emprem l'atenció en una tasca, en contra de la nostra voluntat, és com si la nostra energia estigués sent malbaratada. Parla de l'important que és interactuar positivament amb la resta de persones de l'empresa.
Per què una persona pot gaudir estant tancada en un quart, i una altra avorrir-se estant de vacances en un lloc fantàstic?.
Csikszentmihalyi deixa molt clar en el seu llibre que si un treball té varietat, (o atractiu),o no la té, depèn més de l'enfocament de la persona que de les condicions reals del treball
(Jo era aficionat al windsurf, i vaig tenir la sort de viure uns anys en El Médano, un poble de pescadors, - per al meu molt bonic -, amb molt de vent, situat al sud de Tenerife, al costat de l'aeroport del sud. Vaig conèixer a molts treballadors joves de l'aeroport que odiaven viure en El Médano. Jo els explicava que vivien en un dels millors llocs del món per a practicar el windsurf, però crec que no vaig aconseguir convèncer a cap perquè almenys intentés practicar-lo…).
Csikszentmihalyi reconeix en el seu llibre que no és fàcil transformar una experiència ordinària en flux, però gairebé tots podem millorar les nostres capacitats de fer-ho.
Hi ha moltíssims treballadors que es queixen del seu treball, i que no han fet absolutament res per a intentar buscar algun incentiu, algun repte, o alguna meta per a poder superar-se.
Greg Louganis campió olímpic de salt de trampolí realitzava entrenaments de més de 50 salts. Li preguntaven com podia motivar-se, i no avorrir-se, amb tants salts iguals. Louganis va contestar que en cada salt buscava una meta diferent.
Intenta entrar en “flux” quan facis qualsevol activitat: tracta de no mirar les hores que et falten i semblarà que no treballes. A més tindràs més energia, ja que les activitats que ens agraden ens omplen d'energia: sembla que estiguem endollats i no ens faltin “mai” bateries, el contrari del que ens passa amb les activitats que ens desagraden: en aquest cas de seguida el cos busca qualsevol excusa, per a donar-nos un senyal que li falten “bateries“.
-Molta gent em diu que els seus caps no valoren el seu treball, els contesto preguntant-los que si volen ser feliços en el treball, si em diuen que si, llavors els pregunto qui és més feliç: el què ho dona tot i se li passen les hores volant? o el què treballarà a passar l'estona?.
Qui és el teu amic més feliç el que ho dona tot, o el que és més egoista? Crec que la resposta és clara.
(Si el teu cap no et valora, pitjor per al teu cap, ja que s'està jugant al fet que et pugui sortir una millor oferta i et vagis a una altra empresa).
El veure que progresses en el que fas és una claríssima manera de motivar-te i de sentir-te viu, però és difícil progressar en el que fas si no tractes de fer-ho tan bé com sigui possible.
(Normalment els “jubilats” que estan estudiant, o aprenent, alguna cosa: és a dir progressant en alguna cosa, semblen més optimistes, que els que no fan res).
Un exemple clamorós d'algú que treballarà amb ganes és, per a mi, el periodista Pepe Domingo Castaño, que transmet un entusiasme inqüestionable, (malgrat la seva edat: va néixer en 1942!). Castanyer diu que cada dia entra en l'emissora pensant que farà el millor programa de ràdio que ha fet en la seva vida!; (i per l'entusiasme que transmet jo me'l crec).
La gent espera que li toqui la loteria, o la seva vida millori de cop sense cap raó aparent, i és al revés: la loteria et toca quant t'adones que primer t'has de tornar un entusiasta en el que fas, i després, si ets capaç de mantenir l'entusiasme suficient temps, malgrat les adversitats, normalment vindrà una clara millora en la teva vida.
Wiston Churchil deia. “ l'exito és anar de derrota en derrota sense perdre l'entusiasme “
