Ser positiu implica més vendes
2. El teu client, com més conegui el producte que li vulguis oferir, i menys car sigui, mes important és la simpatia i pensament positiu que li hagis pogut transmetre perquè decideixi comprar-t'ho, o perquè decideixi que accepti rebre't en una visita,en una trucada telefònica que li hagis fet.
3. Però, què es pot fer per a ser més positiu ?.
Et transmeto uns coneixements que a mi m'han funcionat
el conèixer-los i, en la mesura de la possible, utilitzar-los :
3. A. Per a ser més positiu has de reconèixer-ho que no ho ets prou. ( Un alcohòlic no es cura fins que no reconeix que és un alcohòlic). Per cert poques persones negatives reconeixen que són negatives, ( ells diuen que són realistes.. ).
3. B. No fa falta enganyar-te a tu mateix per a reconèixer i verbalitzar el bo que et dona la vida, exemple: que bon dia fa !, que sort que tinc salut !, o una cosa tan insignificant com que entrepà més bo m'he menjat !.
Està demostrat científicament que recrear-te en el positiu que et dona la vida t'ajuda a encaixar qualsevol cop negatiu, ( exemple un dia sense tancar una venda, o una visita ).
3. C Per mal que estiguis sempre pots escriure a l'esquerra d'una T en què pots millorar i llegir-ho contínuament, i reescriure-ho per a actualitzar-ho i adaptar-ho a la realitat de “ avui “ .
Penses de forma una miqueta caòtica però escrius de manera lineal: només per escriure podràs ordenar els teus pensaments. Per exemple està demostrat, científicament, que la gent que escriu un pla d'acció té més probabilitats d'èxit que qui no l'escriu. Per cert com més detallat sigui el pla millor. Encara que la meitat del pla no l'acabis fent, faràs amb un simple pla escrit molt més que sense cap pla.
3. D Ser Positiu no vol dir ser un “ il·luminat “ exagerat, sinó ser algú que focalitza principalment el seu pensament en la part “ esquerra d'una T “ on has escrit el que si pots canviar, i no oblidar, però deixar de la costat, la part dreta de la T en la qual està tot el que no pots canviar. ( la crisi..etc ).
Per cert això és exactament el contrari al que normalment fem: ens passem el dia parlant de la crisi ( costat dret de la T),i molt poc temps buscant solucions i escrivint-les en un pla d'acció, (costat esquerre de la T ).
3. F Richard Logan va estudiar a persones que havien sobreviscut a situacions limiti en camps de concentració, o en expedicions en l'àrtic Tots tenien un denominador comú: estaven convençuts que la seva salvació era a les seves mans: que depenia d'ells de com “ encaixessin el cop “ i gestionessin la seva adversa situació per a poder sobreviure.
3. G Els psicòlegs tenen estudiat que com t'expliquis les coses a tu mateix és fonamental per a mantenir un estat d'animo positiu:
Per exemple Martin Seligman, prestigiós expresident de l'associació nord-americana de psicòlegs, va demostrar que els jugadors de beisbol que quan perdien un partit es deien a si mateix, o deien als altres, una cosa concreta i circustancial, tendien a guanyar mes partits que els que es deien, o deien, frases que no relataven una fallada circustancial sinó més genèric . Per exemple :
A. “ ahir vam fer un mal partit ja que el rival ahir va ser millor que nosaltres “ (O.K. ja que és concret i circustancial )
B. “ no estem jugant bé” . ( no O.K. ja que no especifica quan: no és circustancial )
Per exemple, després de diverses trucades telefòniques negatives no és el mateix dir-te.
A. : “ avui de moment és no és un bon dia però em va passar el mateix la setmana passada i després vaig aconseguir arribar a l'objectiu setmanal “.(O.K. ja que és concret i circustancial )
a dir-te
B “ jo no serveixo per a això, ningú m'escolta “ ( no O.K ja que no és circustancial, no especifica quan)
4 . Si fossis jugador de futbol i el teu entrenador es queixés que no xutes a porta, xutaries més a la porteria si et visualitzessis abans del partit a tu mateix tirant a porta, i si utilitzessis autoafirmacions en les quals et diguessis, contínuament, a tu mateix coses com: “ a la mínima oportunitat xuto a porta “
Passat a la venda, si et visualitzes fent coses ben relacionades amb el teu treball, tens més possibilitats que et surti bé el treball.
Si, per exemple, la teva fallada és que anomenes moltes vegades al mateix client sense resultats:
4. a. pots visualitza't a tu mateix anant més al gra: tancant aquesta venda, tancant aquesta visita o sol·licitant un petit compromís del client, o
4.b pots utilitzar les autoafirmacions en les quals et dius a tu mateix coses com: “ haig de ser mes breu “ , o “haig d'intentar tancar la venda/ la visita ( més vegades ) “, o “ haig de sol·licitar un petit compromís del client abans de penjar el telèfon “.
5. Viktor Frankl explica que va sobreviure a un camp de concentració perquè tènia un motiu per a viure. El mal és que molta gent s'aixeca del llit sense saber perquè. ( A part de per haver de pagar factures lògicament ).
6.Un simple apunt sobre el nostre cervell
Simplificant tenim tres cervells:
a. el cervell rèptil: el més antic i primitiu, és el que funciona per instint, ( el mateix que té un cocodril ),que és el bàsic perquè funcionin els nostres òrgans vitals i puguem per exemple respirar; o perquè, per exemple, puguem reaccionar ràpidament davant un perill.
b. El cervell límbic, és el “ emocional “ que tenen els mamífers com nosaltres, hi ha està “el nostre dipòsit de gasolina “, el que cal nodrir per a poder tenir ganes de viure: ballar, fer esport, cantar en un Karaoke, fer bogeries ( sense exagerar lògicament ),viatjar, o qualsevol cosa que ens faci trencar la monotonia, la qual cosa ens farà anar a treballar amb mes ganes.
( Per cert la publicitat cada vegada més es dirigeix ha aquest cervell ja que és el que moltes vegades acaba decidint ).
Si no se t'ocorre res que et motivi, pensa en la ultima vegada que vas estar, content eufòric: per què va ser ?; o pensa en el que et desmotiva, i per a en buscar tot el contrari del que et desmotiva, ajudar-te a trobar el que et motiva.
c. El tercer cervell és el cervell cortex. És intel·lectual, el lògic i analític, és el que ens permet parlar és el cervell més racional, el que ens diferencia dels animals.
